Després de 8h. de vol via Moscú.....s'arriva a Bishkek capital del kyrguyzstan, després d'una nit d'hotel volem a Osh, per on passa la ruta de la seda i agafem el transport fins a "Ashik Tash" camp base del pic lenin.
(carrers de Bishkek)
després de uns dies d'aclimatació al camp base a 3600mt. decidim pujar al C1 o camp base avançat a 4400 m
Desde allà ja es pot contemplar la majestuositat de la nord del lenin.
en el transcurs dels pròxims dies ja tindrem temps d'inspeccionar la glacera i fer un petit cim de 5100 m per aclimatar bé.Passem una setmana de mal temps voltant pel C1, però com que la pressió atmosfèrica també és més baixa sembla que estiguem més alts i ja que no podem fer re contra el mal temps ens serveix per aclimatar.
(camp I (4400m)
passats aquests dies per fi fa bo, i aprofitem per pujar al camp II (5400m) i posteriorment al camp III (6148m). Per arrivar al CIII és una dura marxa de 9h. atravessant esquerdes i fortes pendents de neu i gel.
La pujada al cIII es fa llarga i molt dura, unes 7h. més. amb un desnivell de quasi 800m. on la última pala de neu es fa increïblement duríssima.
(aclimatació a 5100m) (camp II 5400m)
Un cop arribats al cIII descansem una estona i fem varies fotos, a l'horitzó es pot veure l'Indukush ( si el saps distingir esclar). Baixem al CII i l'un demà al CI. per tal de descansar i fer el nostre intent de cim.
Doncs a arribat l'hora!!
Doncs a arribat l'hora!!
sortim ven aviat cap al CII per tal de trobar la neu dura, ara hi arrivem en nomès 5h!!! ( el que fa estar aclimatat a l'alçada) com que arrivem aviat, menjem i bebem molt.( és molt important estar ben hidratat).
L'en demà fem el mateix per pujar al camp III, però amb la diferència de que hem de fer forat per montar la tenda. ( pel vent) Passem una nit horrorosa fonent neu i aguantant una tempesta de neu que sembla que no ens vulgui deixar mai tranquils, a les 2h. sona despertador, esmorzem bastant (s'ha de guardar aigua fosa dins el sac sino es gela al moment) sortim a les 3h, tot és encara fosc i fot un fred de mil dimonis (-28ºc) per sort no fa vent "per ara" sen's fa clar pujant a uns 6400mt. no es veu ni un núvol al cel, sembla el dia perfecte però: de cop es gira un vent del nord inhumà, la neu s'aixeca sense deixar veure re i un mal de panxa inesperat per arreglar-ho tot.
En deu minuts cap dels tres sentim mans ni peus, i com és lògic retirada.
Em arrivat a uns 6800mts. on la temperatura dels quals oscilava entre els -45ºC i els -52ºC amb el vent ja era per cagar-s'hi.
Un altre dia serà!! que la muntanya no es mou de lloc.
(els dos membres de l'expedició)
les cares inflades és el reflexe de l'esforç realitzat en alçada, però no és prillós.
s'anomena (edema facial).
(vista desde el CIII) (Osh)
